L’obra ofereix una visió de llarg recorregut sobre l’impacte de les epidèmies a les societats mediterrànies, especialment als territoris de l’antiga Corona d’Aragó, des del segle XV fins al XX, posant l’accent en el paper central dels municipis. Les epidèmies es presenten com a crisis globals que afecten tots els àmbits de la vida social i que revelen tant les fragilitats com les capacitats d’organització col·lectiva. El llibre defensa que, davant l’absència d’estats forts, l’administració local va esdevenir l’espai clau de resposta política, sanitària i social, amb mesures que van evolucionar però que mantingueren una continuïtat notable al llarg dels segles. A través d’estudis de cas locals, es mostra com medicina, religió, economia i poder municipal interactuaren en la gestió del contagi. El volum recorre les grans pestes medievals, la pesta de 1647-48 i les epidèmies contemporànies com el còlera o la grip de 1918, integrant fonts molt diverses. Finalment, reivindica la utilitat de la mirada local i el diàleg amb la historiografia internacional per entendre millor el passat i reflexionar sobre els reptes sanitaris presents i futurs.